TASCA FINAL

Bona vesprada:

Una vegada vistos els continguts de tota la unitat didàctica, com a activitat final, haureu de realitzar el projecte "D'eruga a papallona".

Aquest treball consisteix en el fet que de manera individual i amb l'ajuda dels vostres familiars, cuideu i crieu una eruga per a desenvolupar tot el procés de la metamorfosi.

Per a això, se us donarà una eruga a cadascun de vosaltres i haureu d'elaborar un quadern de bitàcola, incloent anotacions, comentaris i fotos de tot el procés.

Com sabem que aquest procés és llarg, aquesta activitat serà avaluada quan l'eruga s’ haja convertit en papallona i haja realitzat tota la metamorfosi.

A continuació us adjunte un model de les fitxes que haureu de completar. Aquestes fitxes només són un model, per la qual cosa podeu modificar-les, però es tindrà en compte que el quadern, tinga una portada, i almenys huit fitxes completes.

És molt important que utilitzeu la vostra imaginació i creativitat, ja que són aspectes que es tindran en compte a l'hora d'avaluar el treball, així com el desenvolupament de les  quatre etapes del procés de la metamorfosi.

Aquest treball comporta un procés llarg, però estic segura que sou 

uns magnífics aventurers.

Molta sort en la vostra marxa!!

CURIOSITATS

Bona vesprada:

Com ja sabeu hem acabat tots els continguts de la unitat didàctica. No obstant això en el blog de hui us comptaré algunes coses curioses sobre les papallones.

1. Existeixen vint-i-quatre mil  espècies diferents de papallones

2. Les papallones són molt importants perquè són font d'aliment per a altres espècies i per al procés de pol·linització de les plantes

3. L'únic lloc on no podem trobar papallones és a l’Antàrtica

4.Les papallones només poden veure els colors roig, verd i groc

5. Les papallones aconsegueixen una velocitat màxima de dotze  milles per hora

6. Les papallones no poden volar si la seua temperatura corporal és inferior als 86 graus Fahrenheit

7. Les papallones solen viure entre dues i quatre setmanes. No obstant això, la papallona monarca pot viure fins a deu mesos

8.Les ales de les papallones són transparents, però les percebem visualment pels seus cridaners colors

9. Les papallones perceben colors i patrons lumínics que l'ull humà no és capaç de captar, a més d'observar els objectes en moviment a la perfecció, també capten la llum polaritzada i ultraviolada

10.Les papallones només sobreviuen quan hi ha temperatures càlides. De mitjana, les papallones necessiten entre 27 °C a 38 °C

11. Les papallones beuen fang perquè d'ací obtenen sals minerals que els serveixen per a complementar la seua alimentació

12. Els principals depredadors de les papallones són les vespes, les formigues, els ocells, les serps, els gripaus,les aranyes,  les rates, els fardatxos, les libèl·lules i els micos

Us propose un repte: Heu de buscar més curiositats i compartir-les en el blog perquè d'aquesta forma tots puguem conèixer més coses sobre les papallones.

PAPALLONES A ESPANYA

Bon dia:

En el blog de hui us parlaré sobre l'hàbitat de les papallones.

En primer lloc, heu de saber que les zones on viuen les papallones són molt variades, ja que aquestes són capaces  de sobreviure en quasi tots els llocs en els quals hi ha vegetació i la temperatura entre el dia i la nit no són molt variables.

No obstant això, tenen preferència pels climes més càlids i tebis. És per aquesta raó, per la qual les podem trobar en zones de bosc càlid, muntanyes, selves, prats, però sobretot en climes tropicals.

Un dels factors que condiciona la seua distribució és l'alimentació.

En la península ibèrica estan catalogades més de 2.000 espècies de papallones diürnes i nocturnes,  a causa de la seua situació geogràfica i orografia, sent un dels països amb major biodiversitat del continent.

En el cas de les papallones diürnes, comptem amb 234 espècies, a més d'altres 19 exclusives de Canàries, Melilla i Ceuta. A més, de les espècies nocturnes que estan encara sense catalogar.

És molt important, per tant, valorar i respectar el paper que juguen en el manteniment dels ecosistemes, aportant aliment a infinitat d'organismes, contribuint de manera activa a la pol·linització de centenars d'espècies vegetals i interaccionant de molt diverses maneres amb altres organisme.

Voleu saber més sobre les diferents espècies que habiten a Espanya?

A través de l `Associació Zerynthia podreu conèixer més dades sobre el món de les papallones i sobre les espècies que habiten a Espanya.

Aquest és el link que heu de seguir:

 https://www.asociacion-zerynthia.org/

Doneu-li una ullada a aquesta interessant pàgina web!

LA METAMORFOSI: 4ª ETAPA. L`ADULT

Bona vesprada: 

Després d'uns dies de descans, torne a aportar-vos continguts sobre l'última etapa de la metamorfosi: L'etapa adulta.

Com vaig comentar en l'última entrada del blog; Una vegada ha finalitzat la transformació, l'eruga trenca la crisàlide eixint d' ella lentament, grimpant fins a un lloc on puga reposar. Passades uneixes hores, els seues ales han adquirit la rigidesa necessària, per a emprendre el seu vol.

Una dada curiosa és que les femelles i els mascles d'aquesta espècie no emergeixen mai al mateix temps.

A partir d'aquest moment la funció de la papallona és reproductora, buscant una parella amb la qual apariar-se i poder crear així un altre ou, continuant el cicle evolutiu de les papallones i mantenint l'espècie.

A continuació us deixe un link, en el qual podeu observar tot el procés de la metamorfosi que he anat explicant en les diferents entrades del blog.

Espere que la meua explicació del procés us haja servit per a poder realitzar el Projecte Final   de la unitat didàctica.

Qualsevol dubte, escriure'm a stelarico.capacitacio@gmail.com

LA METAMORFOSI. 3º ETAPA: LA CRISÀLIDE

Bon dia:

En el blog de hui, estudiarem la TERCERA FASE DE LA METAMORFOSI DE LA PAPALLONA: LA CRISÀLIDE

Com expliquem en la segona etapa, després de l'última muda es forma la crisàlide o pupa. Durant aquesta fase es produeix el que es coneix com a metamorfosi completa: Tots els teixits de la larva es desfan i només queda intacte un grup de cèl·lules, a partir de les quals es forma la papallona adulta.

Durant aquest procés,  el cos de l'eruga s'encongeix, i la pell s'obri donant pas a la formació de la crisàlide. Aquestes poden ser de color verd o marró. Depenent de l'espècie, les erugues crisàlides estan penjades d'una estructura de ganxos, anomenada cremàster, cap avall i subjectes mitjançant un cinturó de seda.

La crisàlide no pot desplaçar-se i es troba en estat de repòs. No obstant això, algunes espècies poden moure els segments abdominals, com a reacció defensiva. Però en general, són incapaços de desplaçar-se. La duració d'aquest procés és de tres setmanes aproximadament.

Una vegada ha finalitzat la transformació, l'eruga trenca la crisàlide eixint d' ella lentament, grimpant fins a un lloc on puga reposar. Passades unes hores, les seues ales han adquirit la rigidesa necessària, per a emprendre el seu vol.

IMATGE: WIKIPEDIA

LA METAMORFOSI. 2º ETAPA. L`ERUGA

Hola a tots: 

En el quadern de bitàcola de hui, us explicaré la SEGONA ETAPA DEL PROCÉS DE METAMORFOSI: L`ERUGA 

Aquesta fase és la de creixement i nutrició, on la funció principal és nodrir-se i acumular reserves per a les següents etapes, les quals li permetran realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en una papallona. 

Algunes erugues són solitàries, mentrestant altres són gregàries. Les primeres s'alimenten de una gran varietat de plantes, mentrestant altres només s'alimenten d'un sols grup d'espècies o fins i tot d'una sola planta. Cada eruga és única en la seua coloració, forma i disseny. La seua principal defensa contra els depredadors és la coloració, imitant a les fulles, brots i excrements dels ocells. 

IMATGE: INSTITUT D'INVESTIGACIÓ SOBRE EVOLUCIÓ HUMANA A.C

A causa de la seua funció alimentària, l'aparell digestiu ocupa una part fonamental en el seu cos. 

La duració de l'estadi larval depèn de la temperatura i espècie. En el transcurs de la fase, aquestes muden diverses vegades, entre quatre i sis, segons van creixent. Durant les mudes, l'eruga cessa d'alimentar-se i s'immobilitza. Aquest procés es va repetint fins que arriba el moment de crisalidar, podent ser en la terra, plantes o mur. 

És ací, en l'última muda, quan es forma la crisàlide.

LA METAMORFOSI. 1º ETAPA. LA POSTA DE L`OU

El cicle biològic de les papallones passa per quatre etapes, ja que realitzen una metamorfosi completa. En altres paraules, el cicle complet es diu "generació", ja que pot produir-se una o diverses vegades al llarg de l'any.

Aquestes etapes poden tindre una duració variable en funció de les condicions climàtiques, l'espècie i la disponibilitat d'aliment. No obstant això, durant l' hivern es veuen interrompudes, fent un parèntesi en el seu desenvolupament.

Les diferents  etapes són les següents:

Primera etapa: L'ou

Segona etapa: L'eruga

Tercera etapa: La crisàlide

Quarta etapa: Papallona

Hui us explicaré la PRIMER ETAPA; LA POSTA DE L ÒU  

IMATGE: YOUTUBE. MI HUERTO ECOLÓGICO URBANO

La femella posa els ous sobre la planta nutrícia, de la qual s'alimentarà l'eruga.  Cada papallona posa un elevat nombre d'ous, entre cent i cinc-cents les papallones diürnes i arribant fins a les dues mil, les papallones nocturnes.

La vida de l'embrió es troba protegida per una closca denominada “corion”, que conté substàncies nutritives.

Els ous poden tindre formes molt diferents (color, grandària, forma...) i pot mesurar entre 0.2 i 4 mil·límetres.

Aquesta fase és la més curta dins del cicle biològic de la papallona, generalment entre dues i tres setmanes.

Finalment, la larva trenca la corfa de l'ou i ix a l'exterior.

x

QUINES SÓN LES PRINCIPALS CLASSIFICACIONS DE PAPALLONES?

Hui us vull presentar les principals classificacions de famílies de papallones.

S'han descrit unes 24.000 espècies, però entre les més importants destaquem les següents:

Els Licènids són una família que comprèn unes 6.000 espècies, quasi el 40% de les espècies de papallones diürnes conegudes. Són de xicoteta envergadura i la cara superior és sovint de colors brillants, mentre que la inferior és de colors críptics. (Lycaenidae)

Els Pièrids són una extensa família amb diversos gèneres i milers d'espècies. La majoria són papallones de grandària mitjana. Dins d'aquesta família es troba l'espècie coneguda com a papallona de la col. (Pieridae)

Els Hespèrids són una família de papallones xicotetes i robustes que abasta més de 3.500 espècies. Generalment son de colors poc vistosos amb abundància de grises. Una altra característica per la qual es diferencien de les altres famílies és per les seues antenes, que són molt separades en la base i corbades. (Hesperiidae)

Els Ninfàlids són una família de papallones de grandària mitjana, encara que algunes espècies són de grandària relativament gran i presenten coloracions brillants. Tenen el seu parell de potes davanteres més curtes que les altres dues. (Nymphalidae)

Els Papiliònids habiten en tots els continents menys l’Antàrtica i són generalment de colors molt vistosos. En aquesta família s'inclouen les papallones diürnes més grans que es coneixen. Tenen una aparença variable, però algunes presenten “cues” com una prolongació de les ales posteriors. (Papilionidae)

Els Satúrnids són les papallones nocturnes més belles del món. Les ales es troben proveïdes a vegades de ocelos circulars, a vegades molt vistosos. Una de les més espectaculars és el gran pavó. (Saturniidae)

COM SÓN LES PAPALLONES?

La papallona és un insecte que té tot el cos cobert d`escates de colors. Aquesta està dividit en tres parts: el cap, el tòrax i l`abdomen.

El cap  és redó i té un moviment molt limitat. El front està situat enmig dels ulls, els quals  son compostos i molt grans, lo qual li permeten una visió panoràmica. Al capdavant també es troba la espiritrompa, formada per dos tubs paral·lels. En posició de repòs roman plegada i quan la fa servir, per xuclar el nèctar de les flors, té una llargària superior, permetent-li arribar fins als òrgans de les flors, afavorint així la pol·linització de les plantes.

El tòrax és la part més rígida del cos, on est troben les parts locomotores de la papallona . Les potes li permeten l`equilibri del cos. Les ales són les parts més belles i característiques . La coloració de les atles té una relació amb el caràcter verinós del seu cos. Els colors que imiten el medi natural serveixen per passar desapercebuda entre els seus depredadors.

L`abdomen és la part més dura del cos. Està formada paer segments i és on es troben els òrgans més importants i les funcions fisiològiques.  A aquesta part, també es troben els espiracles, que son petits orificis per a respirar.

En el dibuix següent podeu observar les parts més importants de la papallona.

IMATGE: BUTTERFLY PARK. MARRIPOSAS Y AVES EXÓTICAS. 

Espere que amb la informació exposada, conegueu una mica més la morfologÍa de les papallones.

BENVINGUDA

Bon dia;

Soc Estela Rico. Aquesta activitat ha sigut creada per a l'assignatura Tics per a l'aprenentatge del Curs de Capacitació del Valencià, de la Universitat Miguel Hernàndez, d'Elx.

L`objectiu d'aquest quadern de bitàcola és que a través d'ell pugueu conèixer els continguts que treballarem en la unitat didàctica, a més d'articles d’interès sobre el món de les papallones, així com recursos didàctics (Pechakucha, Hangout), i vídeos en els quals observareu el procés de la metamorfosi, els tipus de papallones, a més de molts continguts més. Espere que tot el proposat us servisca d'ajuda per al vostre coneixement.

A continuació, es dona a conèixer d'on venen les papallones i els tipus que podem trobar. Encara que en els següents bitàcoles, aprofundirem més en el tema.

La Papallona és un insecte de l`ordre dels lepidòpters, al seu torn són un ordre d`insectes endopterigots.

Els Endopterigots són un superordre d'insectes neòpters que inclou tots els insectes amb metamorfosi completa.

Les papallones són un tipus d'insecte molt popular pels seus cridaners colors que tinyen les seues ales i pel seu vol vacil•lant quan s'acosta el bon temps.

Existeixen dues classes de papallones, entre les quals destaquem; les diürnes o Ropalòcers i les nocturnes o Heteròcers.

Les diürnes tenen les ales amb colors i dibuixos molt visibles, els quals serveixen d`atracció per a la reproducció sexual.

En canvi, les nocturnes tenen color més apagats. Degut a la seva activitat nocturna, no poder fer servir el color de les ales com  asenyal d`atracció, substituint aquest sistema per unes substàncies oloroses anomenades feromones. 

IMATGES: PIXABAY